En gran part la tasca del psicòleg és divulgar coneixements sobre la paradoxal conducta de l'ésser humà. Entendre allò que fem, fugint de les etiquetes simplement diagnosticadores, dels judicis de valors i de les idees rígides.

Acceptar-se i ser un mateix. Aquesta és la base de tot canvi. Ens calma i ens dóna pau comprendre, amb el cor i la ment, tot allò que fem.

A mig camí entre la cultura científica i la psicologia de l'ànima volem ser com un mirall. Un mirall, perquè tu vegis i sentis quin és el teu lloc a la vida. Has de descobrir qui rol ocupes dins família, els patrons de conducta que t'invaliden, aquelles creences limitadores de què potser ni tan sols ets conscient, totes les expectatives exagerades que et fan sentir sempre inferior,... i també  la potencialitat de les teves parts fosques, les guerres internes entre els teus personatges o tal vegada que vegis el nen/nena que tens a dins i que té por de créixer.

Tot plegat, al final,  quan veus que no passa res i que alhora passa tot, deixes de lluitar i comences a fluir. Però entendre això és un camí on no cal ser impacient per voler arribar a destí.

I després de tot, ens queda donar gràcies al patiment, ja que ell és el que ens mou a fer els canvis que de segur, més necessitem.